PROTOCOL D’ASSETJAMENT SEXUAL I LGTB
IDENTIFICACIÓ i PRESENTACIÓ
Protocol per a la prevenció d’assetjament sexual i LGTB de l’Ateneu Cultural Catalònia.
L’Ateneu Cultural Catalònia de l’Hospitalet manifesta el seu compromís per assolir espais segurs, unes relacions personals basades en la llibertat i el respecte entre les persones i conseqüentment lliures de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe. Així mateix, manifesta el compromís de tolerància zero davant l’assetjament i una desaprovació clara i rotunda de conductes i actituds ofensives, discriminatòries i/o abusives. És per això que s’ha elaborat aquest protocol.
Aquest protocol preveu les dues dimensions estratègiques fonamentals per aconseguir-ho: la prevenció i l’actuació davant de situacions d’assetjament.
Per implementar-lo és necessària la implicació de totes les persones, de manera col·lectiva i individual, i cadascuna des de la responsabilitat i del paper que ocupa.
Aquest protocol ha estat elaborat per la Junta de l’Ateneu Cultural Catalònia.
OBJECTIUS
Els objectius del present protocol són:
- Informar, formar i sensibilitzar tot el personal en matèria d’assetjament sexual i per raó de sexe.
2. Disposar del procediment d’intervenció i d’acompanyament per tal d’atendre i resoldre aquestes situacions amb la màxima celeritat i dintre dels terminis que estableix el protocol.
3. Vetllar per un entorn en què les dones i els homes respectin mútuament la seva integritat i dignitat.
4. Establir les mesures preventives necessàries per evitar que es produeixin situacions d’assetjament.
5. Garantir els drets de tracte just i la confidencialitat de les persones afectades.
ÀMBIT D’APLICACIÓ
Aquest protocol s’aplica a totes les situacions derivades de qualsevol activitat que tingui lloc en l’entorn de la realització d’activitats culturals a l’Ateneu Cultural Catalònia.
És d’aplicació a totes les persones que són sòcies i col·laborades de l’Ateneu Cultural Catalònia i també s’aplica a qualsevol persona que, encara que estigui sota la dependència d’un tercer, dugui a terme activitats o presti serveis a la nostra entitat.
En compliment del que disposa l’article 48 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, l’Ateneu Cultural Catalònia disposa d’un protocol de prevenció d’assetjament sexual i per raó de sexe, un procediment específic destinat a prevenir aquestes situacions i, en cas que n’hi hagi, que faciliti donar via a les denúncies que puguin formular les persones que n’hagin estat objecte. El protocol és aplicable no només a les persones que són sòcies de l’Ateneu Cultural Catalònia, sinó també a totes les persones amb què interactuïn: no socis, clients, persones usuàries de serveis, proveïdors o proveïdores.
DEFINICIONS
Assetjament sexual: el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic (encara que no s’hagi produït de manera reiterada o sistemàtica), no desitjat, d’índole sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona o crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest o que produeixi aquest efecte.
A tall d’exemple, i sense excloure o limitar, es considera que els comportaments següents poden evidenciar l’existència d’una conducta d’assetjament sexual:
• Difondre rumors, preguntar o explicar detalls sobre la vida sexual i les preferències sexuals d’una persona.
• Fer comentaris o bromes sexuals obscenes.
• Fer comentaris grollers sobre el cos o l’aparença física.
• Oferir o pressionar per concretar cites compromeses o per participar en activitats lúdiques no desitjades.
• Fer demandes de favors sexuals.
• Fer mirades lascives al cos.
• Fer gestos obscens.
• Fer ús de gràfics, vinyetes, dibuixos, fotografies o imatges de contingut sexualment explícit.
• Enregistrar, difondre o publicar informació, vídeos i imatges relacionats amb la vida sexual de les persones a través de mitjans digitals.
• Enviar correus electrònics, cartes, notes o missatges de contingut sexual de caràcter ofensiu per qualsevol mitjà inclosos els digitals.
• Fer un apropament físic excessiu.
• Arraconar; buscar deliberadament quedar-se a soles innecessàriament amb una persona.
• Imposar el contacte físic deliberat i no sol·licitat (pessigar, tocar, fer massatges no desitjats).
• Forçar la persona assetjada a escollir entre sotmetre’s a requeriments sexuals o perdre certs beneficis o condicions de treball (xantatge sexual).
• Crear un ambient intimidatori, hostil o ofensiu a través de comentaris de naturalesa sexual, bromes, etc., amb insistència i repetició (assetjament ambiental).
PRINCIPIS I GARANTIES
Respecte i protecció
• Cal actuar amb respecte i discreció per protegir la intimitat i la dignitat de les persones afectades.
• Les persones implicades estan acompanyades i assessorades per una o diverses persones de la seva confiança de l’entorn de l’Ateneu.
Confidencialitat
• La informació recopilada en les actuacions té un caràcter confidencial.
• Les dades sobre la salut es tracten de manera específica, i així s’incorporen a l’expedient després de l’autorització expressa de la persona afectada.
Dret a la informació
• Totes les persones implicades tenen dret a: informació sobre el procediment, els drets i deures, sobre quina fase s’està desenvolupant, i segons la característica de la participació, del resultat de les fases.
Diligència i celeritat
• El procediment informa sobre els terminis de resolució de les fases, per aconseguir celeritat i la resolució ràpida de la denúncia.
Tracte just
• Es garanteix l’audiència imparcial i un tractament just per a totes les persones implicades.
• Totes les persones que intervinguin en el procediment actuen de bona fe en la recerca de la veritat i l’esclariment dels fets denunciats.
Protecció davant de possibles represàlies
• Cap persona implicada no ha de patir represàlies per participar en el procés de comunicació o denúncia d’una situació d’assetjament.
• En els expedients personals només s’hi han d’incorporar els resultats de les denúncies investigades i provades.
Col·laboració
• Totes les persones que siguin citades en el transcurs del procediment tenen el deure d’implicar-s’hi i de prestar la seva col·laboració.
DRETS I OBLIGACIONS
Obligacions de l’entitat
1. Garantir a les persones
• a no ser discriminades sexualment o per raó de sexe,
• al respecte a la intimitat i a la consideració deguda de la seva dignitat.
2. Promoure un context i entorn que eviti l’assetjament.
3. Arbitrar procediments específics per a la prevenció de l’assetjament.
Drets i obligacions dels socis i persones que estiguin relacionades amb l’entitat
1. Drets: tenen dret a un entorn saludable i a no patir assetjament.
2. Obligacions: tothom té l’obligació de tractar amb respecte les persones quan s’activi una denúncia i de cooperar en la investigació d’una possible denúncia d’assetjament.
PREVENCIÓ
Les accions de prevenció són les següents:
– Portar a terme accions de sensibilització i d’informació (sessions informatives, fulletons informatius, cartells…).
– Estar atents als possibles indicis de situacions d’assetjament i actuar proactivament en detectar-los.
– Implantar un procediment efectiu (protocol) per fer front a les comunicacions i denúncies.
– Fer el seguiment, el control i l’avaluació del procediment implantat.
– Aplicar mesures disciplinàries.
PROCÉS D’INTERVENCIÓ
El procediment es pot iniciar per comunicació o directament per denúncia.
Fase 1: Comunicació i assessorament
L’objectiu d’aquesta fase és informar, assessorar i acompanyar la persona assetjada.
Aquesta fase, s’inicia amb la comunicació de la percepció o sospita d’assetjament que posa en marxa les actuacions de comunicació i assessorament.
La comunicació la pot fer:
• La persona afectada.
• Qualsevol persona o persones que adverteixin una conducta d’assetjament.
La comunicació es formula una vegada hagin passat els fets, tan aviat com sigui possible, per l’impacte emocional que aquestes situacions comporten, i es pot fer mitjançant un escrit o formulari, un correu electrònic o una conversa.
La comunicació es presenta la junta de l’Ateneu.
Les funcions són:
1. Informar i assessorar la persona afectada.
2. Acompanyar la persona afectada en tot el procés.
3. Proposar l’adopció de mesures cautelars i/o preventives.
Els resultats d’aquesta fase poden ser:
1. Que la persona afectada decideixi presentar denúncia.
2. Que la persona afectada decideixi no presentar denúncia. En aquest supòsit, s’ha
de tancar el cas, i no s’ha de fer cap altra acció.
La junta és la responsable de la gestió i custòdia de la documentació, tot garantint la confidencialitat del conjunt de documents i informació que es generen en aquesta fase.
Si la persona afectada decideix no continuar amb les actuacions, se li ha de retornar tota la documentació que hagi aportat. En cas que decideixi continuar amb les actuacions de denúncia, la documentació s’ha d’adjuntar l’expedient d’investigació que es generi.
Fase 2: Denúncia interna i investigació
L’objectiu d’aquesta fase és investigar exhaustivament els fets per tal d’emetre un informe vinculant sobre l’existència o no d’una situació d’assetjament, així com per proposar-hi mesures d’intervenció. A aquests efectes, es crea una comissió d’investigació.
La investigació s’inicia a partir de la denúncia realitzada per la persona afectada. La persona que fa la denúncia ha de desenvolupar un relat tan precís i concret com sigui possible en relació amb els indicis que fonamentin la situació denunciada, a la persona presumptament assetjadora li pertoca provar que la seva conducta ha estat adequada.
Les persones que intervenen en el procediment tenen l’obligació de guardar una estricta confidencialitat i reserva, i no han de transmetre ni divulgar cap informació sobre el contingut de les denúncies presentades, resoltes o en procés d’investigació del qual tinguin coneixement. Segons el que s’estableix en el principi de confidencialitat, dins l’apartat de principis i garanties,
la persona responsable de la iniciació i tramitació ha d’assignar uns codis numèrics identificatius tant a la persona suposadament assetjada com a la suposadament assetjadora, per preservar-los la identitat.
La comissió d’investigació estudia a fons les denúncies d’assetjament, emet un informe vinculant sobre l’existència o no d’una situació d’assetjament i fa recomanacions, si escau, sobre les intervencions i mesures que són necessàries.
Les funcions de la comissió d’investigació són:
• Analitzar la denúncia i la documentació que s’adjunta.
• Entrevistar-se amb la persona que denuncia. Si en la denúncia els fets no estan prou relatats, s’ha de demanar que se’n faci un relat addicional.
• Entrevistar-se amb la persona denunciada.
• Entrevistar els i les possibles testimonis.
• Valorar si calen mesures cautelars.
• Emetre l’informe vinculant.
El procés d’investigació conclou amb un informe vinculant que inclogui les conclusions a les quals s’hagi arribat i es proposin les mesures correctores que es considerin adients.
L’informe ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
• Identificació de la persona o persones suposadament assetjades i assetjadores.
• Relació nominal de les persones que hagin participat en la investigació i en l’elaboració de l’informe.
• Antecedents del cas, denúncia i circumstàncies.
• Altres actuacions: proves, resum dels fets principals i de les actuacions realitzades. Quan s’hagin fet entrevistes a testimonis, i per tal de garantir-ne la confidencialitat, el resum d’aquesta actuació no ha d’indicar qui fa la manifestació, sinó només si es constata o no la realitat dels fets investigats.
Conclusions.
Mesures correctores.
La comissió d’investigació és la responsable de la gestió i la custòdia, tot garantint la confidencialitat, del conjunt de documents que es generin en aquesta fase.
Fase 3: Resolució
• Si hi ha evidències suficientment provades de l’existència d’una situació d’assetjament:
Inici de l’expedient sancionador per una situació provada d’assetjament i adopció de mesures correctores (de tipus organitzatiu, com ara canvi d’horari d’activitat, si pertoca, l’obertura d’un expedient i expulsió del soci o col·laborador de l’entitat).
• Si no hi ha evidències suficientment provades de l’existència d’una situació d’assetjament:
Arxivament de la denúncia.
A la resolució s’hi han de fer constar les dades identificatives de la persona denunciant i denunciada, la causa de la denúncia i els fets constatats.
Es tramet una còpia d’aquesta resolució a la persona denunciant i a la denunciada.